Nou número de Kataluna Esperantisto

En el nou número de la revista Kataluna Esperantisto, de temàtica marcadament històrica, María Luisa Calero ens presenta el més famós dels “inventors” de llengües artificials de casa nostra: Sinibald de Mas. Famós, però, no vol dir que els detalls de la seva proposta siguin gaire coneguts, ni les raons que el van portar a concebre-la. D’una manera molt didàctica, Calero ens introdueix en les llengües construïdes a priori, ben diferents de les llengües a posteriori que han dominat del segle xix ençà.
A continuació, Francesc Palacio ens mostra els resultats de la seva recerca sobre l’esperantisme en una localitat concreta: Badalona. Aquest tipus de recerca encara té enormes mancances a Catalunya, tot i que disposem també de treballs interessants per a Girona, Olot, El Vendrell i Vilanova i la Geltrú. El treball de Palacio planteja la qüestió de per què en unes ciutats industrials l’esperanto trobà un suport considerable, mentre que en altres, amb perfils semblants, no.
Ester Boquera aprofundeix en els coneixements que teníem d’una de les fites de l’esperantisme català: l’ús de l’esperanto per part del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil —un dels pocs casos al món en què un govern democràtic ha utilitzat l’esperanto amb regularitat per a la seva propaganda institucional. Boquera n’explora les característiques, així com els objectius que hi havia al darrere.
Fernando Pita i Rafael Henrique Zerbetto estudien qüestions molt poc analitzades de l’ús de l’esperanto en la música i el cinema: com sorgeixen, quines funcions compleixen, quines dificultats troben i si contribueixen a crear una cultura lligada a l’esperanto amb un perfil propi. La seva visió, a més, ajuda a trencar els relats típicament eurocèntrics sobre el moviment esperantista.
Per la seva banda, amb Nicola Ruggiero tornem a la comparació entre llengües planificades amb què Calero endegava aquest número. El suggerent tema que proposa, però, és “el costat fosc” de les llengües planificades, amb l’anàlisi del Newspeak orwel·lià. L’article conté també una interessant llambregada sobre el Basic English, recolzat entre d’altres per Winston Churchill.
Finalment, en l’entrevista, Bernhard Tuider ens parla del passat, present i futur del Museu d’Esperanto de Viena, una institució cabdal per a la conservació del patrimoni cultural en esperanto, que gràcies a la seva tasca de digitalització està posant a disposició d’estudiosos i interessats importants documents de la història de l’esperanto.
Bona lectura!