Croàcia declara l’esperanto patrimoni cultural immaterial

foto de Spomenska
Spomenka Štimec

Aquest onze de febrer, el Ministeri de Cultura de la República de Croàcia ha decidit que la llengua Esperanto té a Croàcia el caràcter de llegat cultural immaterial i l’ha inscrit al registre oficial de patrimoni cultural. Podeu descarregar-vos el document original i la traducció en esperanto de la pàgina web de la Lliga Esperantista Croata.

La sol·licitud d’inscripció va ser tramitada el 2015 per la Lliga amb 18 associacions més i el suport del president de la Unió Europea d’Esperanto. El mèrit principal d’aquest assoliment correspon a la secretària de la Lliga, Spomenka Štimec, que és també coneguda en el moviment esperantista com a escriptora.

Croàcia és doncs el segon estat membre de la Unió Europea que reconeix l’esperanto com a llengua autòctona. El primer va ser Polònia, on el 31 d’octubre del 2014 la ministra de cultura Małgorzata Omilanowska també va reconèixer la llengua internacional com a patrimoni cultural polonès. Sembla que a Eslovàquia i Lituània hi ha sol·licituds semblants. Es va obrint l’escletxa perquè la UNESCO també la reconegui com a patrimoni immaterial de la humanitat, i perquè les institucions europees perdin l’argument que “l’esperanto no és patrimoni cultural europeu” amb què el discriminen.

A casa nostra, aquest dilluns 11 de març el Periódico de Catalunya publica una carta on Javier Alcalde es pregunta quan faran el mateix les instàncies culturals catalanes i espanyoles:

¿Y aquí? ¿Honraremos algún día la memoria de federalistas como Francesc Pi i Margall o Salvador Dalí, ingenieros como Ricardo Codorníu y Stárico o Leonardo Torres Quevedo, médicos como Pedro Ramón y Cajal o Jacint Bremon i Masgrau, pedagogos como Delfí Dalmau o Sidonio Pintado, poetas como Jaume Grau Casas o Carles Riba, arquitectos como Francisco Azorín Izquierdo o Trinidad Soriano, filólogos como Joan Mascaró, Antoni Rovira i Virgili o Juan Régulo Pérez, socialistas revolucionarios como Andreu Nin o Ramón Fernández Jurado, militares masones como Fernando Redondo Ituarte o Julio Mangada Rosenörn, políticos como el malogrado alcalde de Madrid Cayetano Redondo o el presidente del gobierno en el exilio Emilio Herrera Linares, sismólogos como Vicente Inglada Ors, etnólogos como Joan Amades, dramaturgos como Frederic Pujulà i Vallès, juristas como Miguel Sancho Izquierdo, ajedrecistas como Josep Paluzie i Lucena, activistas sociales como el fundador de la ONCE José Ezquerra, y tantos y tantos otros?